Les orenetes poques vegadesarribaven a la Plana per Sant Josep; sempre venien més tard: els seus xiscles omplien l'aire a primers d'abril i voltàven gràcils incansables el campanar romànic de la Catedral, cap al temps de la Setmana Santa.
La Setmana Santa de la meva infantesa feia olor de farigola. Després de seguir els monuments de les esglésies i els aparadors de les pastisseries del barri, el periple familiar de Dijous Sant acabava a la plaça Lesseps on, al peu de les escales de la Parròquia, s'instal·laven les pageses amb les seves cistelles curulles d'herbes aromàtiques. Ensumava amb delectació aquell perfum que em feia oblidar les basques causades per la sentor de la cera.
Poniol, menta
romaní, farigola
i sajolida
cull la pagesa
per portar a Barcelona
un tros de serra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada