Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent duia a terme, al voltant nostre. De les converses dels grans, deduíem que malgastar era un vici que malmetia les famílies. En fredes nits de vetlla al costat de la ràdio, la mare, que cosia tota la nostra roba, aconseguia convertir l'abric ratat del pare en un jaquetó per mudar-se ella el diumenge. També girava els colls i els punys de les camises i, quan tornaven a esfilagarsar-se, gaudien d'una nova vida convertides en bruses "camiseres". La mare quan podia anava a Valls a visitar l'àvia i en tornava carregada de tresors que ens mostrava somrient damunt la taula de la cuina: olives arbequines, ametlles, avellanes, melmelada de tomàquet i, pels voltants de Nadal, un pa de figues deliciós que tallàvem ben fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada