dimecres, 23 de març de 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA - Capítol VI







La casa Vicens del carrer de les Carolines

No mirava pas cap a l’esquerra, en direcció a la Avinguda Príncep d’Astúries, no volia veure els edificis alts i lletjos que empetitien la casa Vicens: la seva vista m’entristia i m’enrabiava; guaitava cap a la dreta, i admirava la façana acolorida del palau encantat. Esguardava, més enllà, els dies de la meva infantesa i adolescència, quan la majestuosa reixa de fulles de palma donava la volta a la cantonada i arribava ben amunt de la avinguda encerclant un jardí que s’endevinava frondós, on una glorieta vigilava el carrer com un àngel guardià del paradís.



2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. M.Carme, no saps la il·lusió que m'ha fet el teu treball. Apart del magnífic text, és que aquesta casa ha conviscut amb mi 60 anys, ja que jo vivia al no. 8 del carrer i encara recordo que de molt petitona hi anàvem a buscar un gotet d'aigua. Podria explicar mil "aventures".
    T'havia volgut fer el comentari abans però no em sortia. Sembla que ara ja n'he après.
    Jossie

    ResponElimina