Al Nord, damunt d’un tossal
allargassat,
Ultramort vigila el Ter
que serpenteja llunyà
entre canyes i pollancres.
A Migdia, compta els camps
ben esquitxats
de presseguers i pomeres,
i els bells pobles arraulits
al voltant dels campanars.
A l’Orient busca afanyós
la mar de Pals
que, prop del Montgrí, encercla
les Illes Medes, fosques
com vells vaixells ancorats.
I a Ponent, corprès admira,
majestuosa
darrere valls i turons,
la serra del Canigó,
bressol d’herois i de fades.
Tu has triat el Baix i jo l'Alt, però en definitiva quasi el mateix. Jo el veig des de una punta que tomba una mica la teva perspectiva,
ResponEliminaUna abraçada