SANDÀLIES D'ESCUMA - Capítol V

Fa un mes que visc a Gràcia i crec que ja puc dir que la començo a conèixer. M’agrada caminar pels seus carrers de noms evocadors i parar-me a les nombroses places plenes de vida: la plaça del Diamant, que encara s’estremeix amb el crit de la Colometa, la plaça del Sol, amb reminiscències de “Camí de Sirga”, la plaça Rovira, on un senyor Rovira de bronze mostra el seu projecte de l’Eixample, la plaça Trilla, petit oasi de palmeres, la plaça del Rellotge, que té al bell mig un enorme campanar civil, i moltes més que farien la llista massa llarga. M’agrada descobrir els ateneus, cercles i cooperatives que van ser el cor de la vida social i cultural del barri. I m’agrada anar als cinemes Verdi: mentre faig cua per veure-hi una bona pel·lícula sento parlar en un munt d’idiomes i,  al sortir, puc provar la cuina de qualsevol país de la Mediterrània.